Xarxes Obertes, realitat o utopia?

(Encontraréis la versión en castellano más abajo)

Heu sentit mai a parlar de guifi·net (http://guifi.net)?

Quatre dades quantitatives per començar: 32.868 nodes operatius; 35.865 enllaços de xarxa; 58.852,4 quilòmetres d’enllaços totals; 74 nodes creats la darrera setmana; 30 nodes passats a operatiu la darrera setmana (dades obtingudes a http://guifi.net el 9 de gener de 2017; podeu veure la distribució i ubicació d’aquests nodes consultant aquest mapa).

A http://guifi.net trobem que es defineixen així: «guifi·net és un projecte tecnològic, social i econòmic impulsat des de la ciutadania que té per objectiu la creació d’una xarxa de telecomunicacions oberta, lliure i neutral basada en un model de comuns. El desenvolupament d’aquesta infraestructura mancomunada facilita l’accés a les telecomunicacions en general i a la connexió a Internet de banda ampla en particular, de qualitat, a un preu just i per a tothom. A més, genera un model d’activitat econòmica col·laborativa, sostenible i de proximitat.» La Fundació guifi.net està inscrita al registre d’operadors de telecomunicacions de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions des de l’abril de 2009.

Així doncs, guifi·net és una infraestructura de xarxa oberta. Majoritàriament està formada per enllaços sense fils però també hi ha trams de fibra òptica. Els nodes de la xarxa són de ciutadans, empreses o administracions que els han comprat, instal·lat i connectat de manera voluntària. I també els mantenen. La majoria són a Catalunya (principalment) i al País Valencià, tot i que hi ha illes de la xarxa guifi·net a altres indrets.

Des del punt de vista dels usuaris, permet tant utilitzar serveis desplegats a la mateixa xarxa com utilitzar-la per arribar a servidors intermediaris (proxies) a través dels quals accedir a Internet. De fet, començà el 2004 com una iniciativa per fer arribar Internet a àrees rurals d’Osona i s’ha convertit en una de les xarxes comunitàries més grans del món.

Accés a Internet

guifi.net no és un proveïdor d’internet. Tanmateix, en ser una xarxa orientada a compartir recursos, hi ha la possibilitat d’utilitzar-la per accedir hi. Els seus usuaris poden accedir a Internet a través de «Portes cap a Internet» (servidors intermediaris o proxies) o amb proveïdors que operen dintre de la xarxa. Les Portes cap a Internet són accessos que un grup de persones, particulars, empreses o ens públics s’han posat d’acord en compartir o bé gratuïtament o bé estipulant una quota d’accés. En els casos gratuïts no s’acostumen a oferir garanties de disponibilitat però ha permès i permet a molta gent tenir accés a Internet que d’altra manera no podria permetre’s. També hi ha casos de grups d’amics o familiars que contracten una connexió a internet i la comparteixen mitjançant guifi.net. Ja sigui per estalviar-se uns diners o per arribar allà on no arriben les connexions comercials (o si ho fan, és amb poca qualitat de servei).

Guifi.net a la UOC

El 2013 la UOC va signar un conveni de col·laboració amb la fundació guifi·net per tal de fomentar el desenvolupament de la xarxa. Fruit d’aquest conveni la UOC té nodes de la xarxa en alguns dels seus edificis així com nodes del testbed CommunityLab. CommunityLab permet fer proves de comportament i rendiment d’aplicacions distribuïdes o protocols de xarxa en condicions realistes de xarxes comunitàries.

TFG i TFM a guifi·net

Aquest semestre encetarem una àrea de Treballs Finals als graus i màsters d’informàtica i de telecomunicació que té com a objectiu contribuir al desenvolupament de la xarxa a diferents nivells. Alguns exemples de propostes de projecte són: la creació d’una aplicació web de gestió de serveis d’un petit ISP, la implementació d’una infraestructura de xarxa de veu a guifi.net o la creació d’un sistema d’automatització de manteniment de nodes de xarxa.

En cas que l’estudiant del treball final no tingui accés a guifi.net hi podrà accedir a través d’una connexió que el Laboratori de Docència dels Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació de la UOC posarà a la seva disposició. Més concretament, l’accés es farà mitjançant una VPN securitzada amb OpenVPN, tal com es descriu a la següent figura.

Accés a guifi.net mitjançant una VPN.

Accés a guifi.net mitjançant una VPN.

Joan Manuel Marquès. Professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

Andreu Bassols. Tècnic del Laboratori de Docència dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

Redes Abiertas, ¿realidad o utopía?

¿Sabéis qué es guifi·net (http://guifi.net)?

Cuatro datos cuantitativos para empezar: 32.868 nodos operativos; 35.865 enlaces de red; 58.852,4 kilómetros de enlaces totales; 74 nodos creados la última semana; 30 nodos pasados a operativo la última semana (datos obtenidos en http://guifi.net el 9 de enero de 2017; podéis ver la distribución y ubicación de estos nodos consultando este mapa).

En http://guifi.net se definen así: «guifi·net es un proyecto tecnológico, social y económico impulsado desde la ciudadanía que tiene por objetivo la creación de una red de telecomunicaciones abierta, libre y neutral basada en un modelo de comunes. El desarrollo de esta infraestructura mancomunada facilita el acceso a las telecomunicaciones en general y a la conexión en Internet de banda ancha en particular, de calidad, a un precio justo y para todo el mundo. Además, genera un modelo de actividad económica colaborativa, sostenible y de proximidad.» La Fundación guifi.net está inscrita al registro de operadores de telecomunicaciones de la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones desde abril de 2009.

Así pues, guifi·net es una infraestructura de red abierta. Mayoritariamente está formada por enlaces inalámbricos pero también hay tramos de fibra óptica. Los nodos de la red son de ciudadanos, empresas o administraciones que los han comprado, instalado y conectado de manera voluntaria. Y también los mantienen. La mayoría están en Cataluña (principalmente) y en el País Valenciano, a pesar de que hay islas de la red guifi·net a otros lugares.

Desde el punto de vista de los usuarios, permite tanto utilizar servicios desplegados en la misma red como utilizarla para llegar a servidores intermediarios (proxies) a través de los cuales acceder a Internet. De hecho, empezó el 2004 como una iniciativa para hacer llegar Internet a áreas rurales de Osona y se ha convertido en una de las redes comunitarias más grandes del mundo.

Acceso a Internet

guifi.net no es un proveedor de internet. Aun así, al ser una red orientada a compartir recursos, se puede utilizar para acceder a Internet. Sus usuarios pueden acceder a Internet a través de «Puertas hacia Internet» (servidores intermediarios o proxies) o con proveedores que operan dentro de la red. Las Puertas hacia Internet son accesos que un grupo de personas, particulares, empresas o entes públicos comparten o bien gratuitamente o bien estipulando una cuota de acceso. En los casos gratuitos no se acostumbra a ofrecer garantías de disponibilidad pero ha permitido y permite a mucha gente tener acceso a Internet que de otra manera no podría permitirse. También hay casos de grupos de amigos o familiares que contratan una conexión a internet y la comparten mediante guifi.net. Ya sea para ahorrarse un dinero o para llegar allá donde no llegan las conexiones comerciales (o si lo hacen, es con poca calidad de servicio).

Guifi.net en la UOC

El 2013 la UOC firmó un convenio de colaboración con la fundación guifi·net para fomentar el desarrollo de la red. Fruto de este convenio la UOC tiene nodos de la red en algunos de sus edificios así como nodos del testbed CommunityLab. CommunityLab permite hacer pruebas de comportamiento y rendimiento de aplicaciones distribuidas o protocolos de red en condiciones realistas de redes comunitarias.

TFG y TFM a guifi·net

Este semestre ponemos en marcha una área de Trabajos Finales en los grados y másteres de informática y de telecomunicación que tiene como objetivo contribuir al desarrollo de la red a distintos niveles. Algunos ejemplos de propuestas de proyecto son: la creación de una aplicación web de gestión de servicios de un pequeño ISP, la implementación de una infraestructura de red de voz en Guifi.net o la creación de un sistema de automatización de mantenimiento de nodos de red.

En caso que el estudiante del trabajo final no tenga acceso a guifi.net podrá acceder a través de una conexión que el Laboratorio de Docencia de los Estudios de Informática Multimedia y Telecomunicación de la UOC pondrá a su disposición. Más concretamente, el acceso se hará mediante una VPN securitzada con OpenVPN, tal como se describe a la siguiente figura.

Acceso a guifi.net mediante una VPN.

Joan Manuel Marquès. Profesor de los Estudios de Informática, Multimedia y Telecomunicación

Andreu Bassols. Técnico del Laboratorio de Docencia de los Estudios de Informática, Multimedia y Telecomunicación

Comentar

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Leer entrada anterior
Todos a una para acercar las técnicas de posicionamiento en interiores a nuestro día a día

Ayudar a encontrar la mejor salida de un edificio en llamas, utilizar un dispositivo móvil para encontrar a un menor...

Cerrar