Informe del Observatorio Tecnológico de los Estudios de Informática, Multimedia y Telecomunicación (OTEIMT)

(Trobareu la versió en català més avall)

En 2014, el Consejo de Dirección de los Estudios de Informática, Multimedia y Telecomunicación (EIMT) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), con la colaboración del eLearn Center (eLC), creó el Observatorio Tecnológico de Estudios de Informática, Multimedia y Telecomunicación (OTEIMT).

El principal objetivo del OTEIMT es dotar a los EIMT de una herramienta que permita adaptar la oferta formativa a las tendencias tecnológicas más relevantes, tanto en el presente, como en el futuro próximo.

En cuanto al equipo, se busca el equilibrio entre expertos de los ámbitos principales los EIMT (informática, multimedia, telecomunicación y arte con componente tecnológica), y de educación a nivel universitario.

Cada año, el OTEIMT genera un informe de los resultados obtenidos en el año anterior, en el que se recogen las principales tendencias observadas a lo largo de todo el año detectadas a través de publicaciones especializadas y noticias, pasadas por el filtro de los expertos que forman parte del OTEIMT.

¿Por qué este Observatorio? ¿Por qué este informe? Podría parecer que es innecesario dado el gran número de informes que se publican cada año sobre tendencias tecnológicas. Sin embargo, por lo que sabemos, este es el único que combina estas tendencias con noticias de educación e impactos en la sociedad; y que además hace un análisis crítico de las noticias más impactantes. Es, por tanto, un producto ecléctico que puede ser útil para cualquier persona o profesional que quiera estar al día de cuáles son los temas más relevantes en cuanto a tecnología y educación.

En cuanto a los resultados del informe de 2017, en la figura anterior se recoge una nube de palabras que muestra los temas que han sido más relevantes. Así, si tuviéramos que elegir un titular para 2017, con respecto a la tecnología, este sería el de inteligencia artificial (IA). Este tema ya estuvo entre los más importantes en 2016 y aparece en muchos ámbitos de nuestra vida cotidiana: desde los sistemas recomendadores para el marketing, que nos sugieren productos para comprar, hasta los vehículos, donde la IA está jugando un papel clave en el coche autónomo. Pero en 2017 también vimos bastantes experiencias en educación superior en que sistemas de IA atienden automáticamente estudiantes, dando así una respuesta inmediata y adecuada a los estudiantes, mientras el profesorado puede centrarse en tareas de valor añadido para el estudiante.

La segunda tendencia que destaca es la del ámbito que incluye tanto la realidad virtual (VR) como la realidad aumentada (AR). Ya desde 2016, VR y AR van apareciendo como temas clave. El 2017 ha visto la aparición de gafas más asequibles que van llevando esta tecnología al gran público. Sin embargo, en 2017 era todavía una tecnología cara, que necesitaba terminar de madurar y para la que todavía no había la killer application.

Otro punto importante fue la robótica, y la infinidad de noticias alarmantes sobre cómo los robots tomarán el trabajo a millones de trabajadores. 2017 fue el año de las gráficas con las profesiones de riesgo. El resumen de estas gráficas es que cuanto más repetitivo sea un trabajo, más fácil será que un robot lo sustituya. Sin embargo, hay noticias esperanzadoras sobre las nuevas profesiones de la era post-robótica.

También relacionado con el impacto social de la tecnología, los problemas de seguridad llamaron la atención de la población con respecto a la seguridad de los propios datos. También tomaron relevancia los aspectos éticos de la tecnología, especialmente en cuanto a accesibilidad, privacidad y seguridad. En este contexto, un ámbito especialmente importante ha sido el de las smart cities.

Finalmente, en el ámbito de la educación, tecnologías como la inteligencia artificial o la realidad virtual están empezando a entrar en las aulas y pudimos ver algunas noticias que hablan de revolución en la educación. Aún así, no se puede hablar todavía de cambios generalizables.

Si desea ver el informe completo, lo encontrará en: http://hdl.handle.net/10609/80806

Robert Clarisó es profesor de los Estudios de Informática, Multimedia y Telecomunicación de la UOC y director del Máster en Informática.
César Córcoles es profesor de los Estudios de Informática, Multimedia y Telecomunicación de la UOC y director del Máster en Desarrollo de Aplicaciones Web.
Desiré Gómez Cardosa es técnica de Investigación y Análisis de Tendencias del eLearn Center.
Josep Jorba es profesor de los Estudios de Informática, Multimedia y Telecomunicación de la UOC y director del Máster en Videojuegos.
Irma Vilà Òdena es profesora de los Estudios de Informática, Multimedia y Telecomunicación de la UOC.
Antoni Pérez Navarro es sotsdirector de Investigación del eLearn Center y profesor de física de los Estudios de Informática, Multimedia y Telecomunicación de la UOC.

Informe de l’Observatori Tecnològic dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació (OTEIMT)

El 2014, el Consell de Direcció dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació (EIMT) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb la col·laboració de l’eLearn Center (eLC ), va crear l’Observatori Tecnològic dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació (OTEIMT)

El principal objectiu de l’OTEIMT és dotar els EIMT d’una eina que permeti adaptar l’oferta formativa a les tendències tecnològiques més rellevants, tant en el present, com en el futur proper.

Pel que fa a l’equip, es busca l’equilibri entre experts dels àmbits principals dels EIMT (informàtica, multimèdia, telecomunicació i art amb component tecnològica), i d’educació a nivell universitari.

Cada any, l’OTEIMT genera un informe dels resultats obtinguts l’any anterior, en el qual es recullen les principals tendències observades al llarg de tot l’any detectades a través de publicacions especialitzades i notícies, passades pel sedàs dels experts que formen part de l’OTEIMT.

Per què aquest Observatori? Per què aquest informe? Podria semblar que és del tot innecessari atès el gran número d’informes que es publiquen cada any sobre tendències tecnològiques. Tanmateix, pel que sabem, aquest és l’únic que combina aquestes tendències amb notícies d’educació i impactes en la societat; i que a més fa una anàlisi crítica de les notícies més impactants. És per tant un producte eclèctic que pot ser útil per a qualsevol persona o professional que vulgui estar al dia de quins són els temes més rellevants pel que fa a tecnologia i educació.

Pel que fa als resultats de l’informe de 2017, a la figura anterior es recull un núvol de paraules que mostra els temes que han estat més rellevants. Així, si haguéssim de triar un titular per al 2017, pel que fa a la tecnologia, seria el d’intel·ligència artificial (IA). Aquest tema ja va estar entre els més importants el 2016 i apareix a molts àmbits de la nostra vida quotidiana: des dels sistemes recomanadors per al màrqueting, que ens suggereixen productes per comprar, fins als vehicles, on la IA està jugant un paper clau en el cotxe autònom. Però el 2017 també vam veure força experiències en educació superior en què sistemes d’IA atenen automàticament estudiants, donant-los així una resposta immediata i adequada, mentre el professorat pot centrar-se en tasques de valor afegit per a l’estudiant.

La segona tendència que va destacar és la de l’àmbit que inclou tant la realitat virtual (VR) com la realitat augmentada (AR). Ja des de 2016, VR i AR van apareixent com a temes clau. El 2017 ha vist l’aparició d’ulleres més assequibles que van portant aquesta tecnologia al gran públic. Tanmateix, el 2017 era encara una tecnologia cara, que necessitava acabar de madurar i per a la qual encara no trovàbem la killer application.

Un altre punt important va ser la robòtica, i la infinitat de notícies alarmants sobre com els robots prendran la feina a milions de treballadors. 2017 va ser l’any de les gràfiques amb les professions de risc. El resum d’aquestes gràfiques és que com més repetitiva sigui una feina, més fàcil serà que un robot la substitueixi. Tot i així, hi ha notícies esperançadores sobre les noves professions de l’era post-robòtica.

També relacionat amb l’impacte social de la tecnologia, els problemes de seguretat van cridar l’atenció de la població pel que fa a la seguretat de les pròpies dades. També van prendre rellevància als aspectes ètics de la tecnologia, especialment pel que fa a accessibilitat, privadesa i seguretat. En aquest context, un àmbit especialment important ha estat el de les smart cities.

Finalment, en l’àmbit de l’educació, tecnologies com la intel·ligència artificial o la realitat virtual estan començant a entrar a les aules i vam poder veure algunes notícies que parlen de revolució en l’educació. Tot i així, no es pot parlar encara de canvis generalitzables.

Si voleu veure l’informe complet, el trobareu a: http://hdl.handle.net/10609/80806

Robert Clarisó és professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i director del Màster en Informàtica.
César Córcoles és professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i director del Màster en Desenvolupament d’Aplicacions Web.
Desiré Gómez Cardosa és tècnica de Recerca i Anàlisi de Tendències de l’eLearn Center.
Josep Jorba és professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i director del Màster en Videojocs.
Irma Vilà Òdena és professora dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació-
Antoni Pérez Navarro és sotsdirector de Recerca de l’eLearn Center i professor de física dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació.

Comentar

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Leer entrada anterior
Sobre el valor de los Sistemas y Tecnologías de la Información (2)

Hace unos meses publiqué en este mismo blog una entrada con el mismo título que esta y hace un tiempo...

Cerrar