Implicaciones de la sostenibilidad, según la Agenda 2030, en la Ingeniería y la Tecnología

22 octubre, 2018

(Trobareu la versió en català més avall)

Continuando con la reflexión iniciada en un anterior post, nos gustaría profundizar sobre de qué manera, y hasta qué punto, la noción de desarrollo sostenible presentada en la Agenda 2030 de las Naciones Unidas, aprobada por unanimidad de los países representados en esta organización, ha de influir en la práctica profesional de las ingenierías y en la formación que se ofrece en los grados y postgrados de estas especialidades.

Resulta evidente que unos cuantos de los diecinueve Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) que se presentan en la Agenda 2030 afectan directamente las actividades de las ingenierías, y que ellas tienen un compromiso ineludible con el bienestar y el progreso de las sociedades a las que sirven. En cambio, no es nada claro si los principios y los paradigmas que rigen las ingenierías en la actualidad son los más adecuados para contribuir, a través de las actitudes que adoptan y las opciones que eligen en cada momento, a la consecución de los ODS. Esta duda atañe también a la formación universitaria de los futuros profesionales de las ingenierías, dado que su actuación posterior dependerá, en buena medida, de lo que hayan aprendido e interiorizado a lo largo de los cursos de formación superior que han seguido.

La hipótesis a contrastar es que, a través de la noción de desarrollo sostenible en los tres aspectos que lo integran, social, económico y medioambiental, las ingenierías no tan sólo tienen la oportunidad de revisar críticamente cuáles son hoy día sus responsabilidades sociales y cuál es la mejor manera de responder a ellas, sino que es ineludible que adopten el desarrollo sostenible como eje central en todos sus propósitos y cometidos. Tan solo de esta manera estarán realmente en condiciones de contribuir a una forma de progreso social que tenga en cuenta las necesidades básicas de todos los seres humanos, tanto de las generaciones actuales como de las venideras.

Creemos que es necesaria una profunda reflexión sobre el término sostenibilidad, no tan solo como elemento a tener en cuenta dentro de las actuales y nuevas titulaciones tecnológicas, sino como un aspecto más de los que configuran la responsabilidad social de los y las profesionales de dichas titulaciones. Por lo tanto, partiendo de que es algo deseable, aspiramos a que se convierta en un elemento imprescindible y necesario en nuestros planes de estudio.

La Agenda 2030 de las Naciones Unidas señala con claridad las necesidades que, de forma prioritaria, han de ser atendidas hoy si queremos mantener viva la esperanza de un futuro mejor para todos los seres humanos. Desde su ámbito de actuación, la ingeniería y la tecnología pueden constituir una gran fuerza que contribuya a mover el mundo en esa dirección, pero para ello necesita antes ver con claridad cuáles son sus paradigmas actuales y si estos son los más adecuados para lograrlo. Tan solo a partir de ese reconocimiento será posible considerar las adaptaciones que sean necesarias para poder responder ante las responsabilidades que las atañen.

Es por todo ello que os animamos a participar/asistir a la siguiente jornada que se celebra el próximo 30 de octubre para llevar a cabo una profunda reflexión y análisis sistemático sobre la incidencia de la sostenibilidad en nuestras titulaciones la cual deberá condicionar los nuevos diseños tecnológicos a través de los principios de economía circular para poner en cuestión el esquema de economía lineal que predomina (y que padecemos).  

“Alianzas en Educación Superior y Objetivos de Desarrollo Sostenible: una oportunidad de cambio? Debate abierto con el Grupo de Expertos en ODS y Educación Superior” (Más información)

 

M. Antonia Huertas es doctora en Matemáticas por la Universidad de Barcelona (UB). Licenciada en Matemáticas por la Universidad de Barcelona y en Humanidades por la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Es profesora de los Estudios de Informática, Multimedia y Telecomunicación de la UOC. Su trabajo de investigación se centra en Lógica y en e-Learning.

Montse Serra es doctora en Informática por la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), Ingeniera en Informática y Máster en Combinatoria y Comunicación Digital por la misma universidad. Es profesora de los Estudios de Informática, Multimedia y Telecomunicación de la UOC y directora del Máster Universitario de Seguridad de las TIC de la UOC. Pertenece al grupo de investigación INVENTA. Su trabajo de investigación se centra en el compromiso social de la tecnología.

Adriana Ornellas es doctora en Pedagogía por la Universidad de Barcelona. Es profesora de los Estudios de Psicología y Ciencias de la Educación de la UOC. Miembro del grupo de investigación consolidado Esbrina (Subjectivitats i Entorns Educatius Contemporanis) y del grupo de innovación docente Indaga’t de la Universidad de Barcelona. Investigadora vinculada al e-Learn Center de la UOC.

Implicacions de la Sostenibilitat, segons l’Agenda 2030, a l’Enginyeria i la Tecnologia

Continuant amb la reflexió iniciada en un anterior post, ens agradaria aprofundir sobre de quina manera, i fins a quin punt, la noció de desenvolupament sostenible presentada a l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, aprovada per unanimitat dels països representats en aquesta organització, ha d’influir en la pràctica professional de les enginyeries i en la formació que s’ofereix dins dels graus i postgraus d’aquestes especialitats.

Resulta evident que uns quants dels dinou Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que es presenten dins de l’Agenda 2030 afecten directament les activitats de les enginyeries, i que elles tenen un compromís ineludible amb el benestar i el progrés de les societats a les quals serveixen. En canvi, no és gens clar si els principis i els paradigmes que regeixen les enginyeries en la actualitat són els més adequats per contribuir, a través de les actituds que adopten i les opcions que escullen en cada moment, a la consecució dels ODS. Aquest dubte afecta també la formació universitària dels futurs professionals de les enginyeries, donada que la seva actuació posterior dependrà, en bona mesura, del que hagin après i interioritzat al llarg dels cursos de formació superior que han seguit.

La hipòtesi a contrastar és que a través de la noció de desenvolupament sostenible en els tres aspectes que l’integren, social, econòmic i mediambiental, les enginyeries no tan sols tenen l’oportunitat de revisar críticament quines són avui dia les seves responsabilitats socials i quina és la millor manera de donar-los-hi resposta, sinó que és ineludible que adoptin el desenvolupament sostenible como a eix central en tots els seus propòsits i tasques encomanades. Tan sols d’aquesta manera estaran realment en condicions de contribuir a una forma de progrés social que tingui en compte les necessitats bàsiques de tots els éssers humans, tant de les generacions actuals com de les futures.

Creiem que és necessària una profunda reflexió sobre el terme sostenibilitat, no tan sols com a element a tenir en compte dins de les actuals i noves titulacions tecnològiques, sinó com un aspecte més dels que configuren la responsabilitat social dels i les professionals d’aquestes titulacions. Per tant, partint del fet que és quelcom desitjable, aspirem a què es converteixi en un element imprescindible i necessari en els nostres plans d’estudi.

L’Agenda 2030 de les Nacions Unides assenyala amb claredat les necessitats que, de forma prioritària, han de ser ateses avui si volem mantenir viva l’esperança d’un futur millor per a tots els éssers humans. Des del seu àmbit d’actuació, l’enginyeria i la tecnologia poden constituir una gran força que contribueixi a moure el món en aquesta direcció, però per portar a terme tot això necessita abans veure amb claredat quins són els seus paradigmes actuals i si aquests són els més adequats per assolir-ho. Tan sols a partir d’aquest reconeixement serà possible considerar les adaptacions que siguin necessàries per poder respondre davant les responsabilitats que els corresponguin.

És per tot això que us animem a participar/assistir a la jornada que se celebra el proper 30 d’octubre per portar a terme una profunda reflexió i anàlisi sistemàtic sobre la incidència de la sostenibilitat en les nostres titulacions la qual haurà de condicionar els nous dissenys tecnològics a través dels principis d’economia circular per posar en qüestió l’esquema d’economia lineal que predomina (i que patim).

“Aliances en Educació Superior i Objectius de Desenvolupament Sostenible: una oportunitat de canvi? Debat obert amb el Grup d’Experts en ODS i Educació Superior” (Més informació)

 

M. Antonia Huertas és doctora en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona (UB). Llicenciada en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona y en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). És professora dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC. El seu treball de recerca se centra en la Lògica y l’e-Learning.

Montse Serra és doctora en Informàtica per la Universitat Autònoma de Catalunya (UAB), Enginyera Superior en Informàtica i Màster en Combinatòria i Comunicació Digital per la mateixa universitat. És professora dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC i directora del Màster Universitari de Seguretat de les TIC de la UOC. Pertany al grup de recerca INVENTA. El seu treball de recerca se centra en el compromís social de la tecnologia.

Adriana Ornellas és doctora en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. És professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. Pertany al grup de recerca consolidat Esbrina (Subjectivitats i Entorns Educatius Contemporanis) i al grup d’innovació docent Indaga’t de la Universitat de Barcelona. Investigadora vinculada a l’e-Learn Center de la UOC.

(Visited 29 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentarios
Deja un comentario