La importancia de la ciberseguridad en las smart cities

La importancia de la ciberseguridad en las smart cities

(Més avall trobareu la versió en català d’aquest contingut.)


El auge de las ciudades inteligentes y la incorporación de tecnología en la gestión urbana ponen de manifiesto la relevancia de la ciberseguridad y la privacidad de la ciudadanía. Es imprescindible avanzar hacia un modelo de ciudad inteligente con medidas de seguridad informática para evitar ataques y tener profesionales en ciberseguridad privacidad.

En este escenario, el nuevo máster universitario de Ciberseguridad y Privacidad de la UOC es un curso en línea clave para formar profesionales especializados en el ámbito de la ciberseguridad en este mundo cambiante.

Retos de ciberseguridad en las ciudades inteligentes (smart cities)

Actualmente, un 55 % de la población mundial vive en zonas urbanas. Según un informe de las Naciones Unidas, se prevé que esta cifra seguirá aumentando y que en 2050 llegará a un 68 %. Además, la población envejecerá cada vez más y esto complicará las necesidades de movilidad y de servicios de atención primaria de las ciudades. Asimismo, las ciudades deberán adecuarse a las condiciones del siglo xxi: eficiencia energética, sostenibilidad, transporte, conectividad, calidad de vida, medio ambiente, democracia participativa, etc.

Una de las vías para hacer frente a estos retos es tener información actualizada y verídica de lo que ocurre en las ciudades, de modo que puedan analizarse y predecirse situaciones y actuar con la máxima fiabilidad posible. Esto es lo que llamamos ciudades inteligentes (smart cities). Se trata de ciudades basadas en las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) para construir una infraestructura interconectada que incluya los siguientes servicios:

  • Servicios básicos para la ciudad (electricidad, agua, gas, servicios médicos, transporte, gestión de residuos, etc.).
  • Servicios de monitorización (nivel de polución, radiaciones, luminosidad, contaminación acústica…).
  • Servicios de participación ciudadana (servicios de atención, foros, redes sociales…) que permitan gestionar de forma eficiente todos los servicios de la ciudad.
ciberseguridad UOC

El auge de la tecnología, y en concreto el desarrollo del internet de las cosas (IoT), hace viable esta concepción de ciudad hiperconectada, con macrodatos (big data) y que mediante tecnologías como la inteligencia artificial pueda dar respuestas muy rápidas a la detección y predicción de incidencias.

Sin embargo, el hecho de tener una ciudad hiperconectada que recopile macrodatos conlleva problemas evidentes de ciberseguridad y privacidad de la ciudadanía. 

Así, la ciberseguridad informática se ha convertido en una de las principales preocupaciones para cualquier organización, por una parte, por el crecimiento en el uso de las tecnologías de la información y de la comunicación (TIC), y por otra, por el aumento de ciberataques cada vez más frecuentes y complejos, con programas maliciosos (malware), software de secuestro (ransomware), criptosecuestro (cryptojacking), etc. Es el momento de contar con profesionales responsables de planear, coordinar y administrar los procesos de seguridad informática en una organización que hayan estudiado un curso en línea de ciberseguridad y privacidad.

¿Cuáles son los problemas de ciberseguridad en las ciudades inteligentes (smart cities)?

Los problemas en ciberseguridad surgen porque hay agentes maliciosos que atacan las redes, por lo que alteran sus atributos o sus datos y modifican, por lo tanto, las respuestas de la ciudad ante ciertos eventos. Estos son algunos ejemplos de ataques a la ciberseguridad:

  • Ataques de denegación de servicio: evitan que la información llegue a su destino legítimo y provocan que las incidencias (por ejemplo, retenciones de tráfico) no puedan gestionarse.
  • Ataques de suplantación de identidad: los datos de ciertos sensores o aparatos se manipulan para que parezcan provenientes de otras fuentes, lo que provoca que el análisis que se hace de la fuente de una incidencia o un problema sea erróneo.
  • Ataques de inyección de datos: se añaden datos nuevos a la ciudad que alteran el análisis de lo que está pasando.
  • Ataques en los sistemas de control de acceso: permiten que agentes maliciosos puedan acceder a datos confidenciales o, incluso, cambiar ciertos procesos o gestiones de la ciudad.

¿Cuáles son los problemas de privacidad en las ciudades inteligentes (smart cities)?

En una ciudad inteligente se recopilan muchos datos y, aunque todas las fuentes puedan transmitir información que ha sido anonimizada, al ponerla en un contexto de macrodatos interconectados existe el peligro de que, si se hace una correlación, pueda inferirse información personal que no se quería revelar.

Algunos ejemplos de ataques a la privacidad son los siguientes:

ciberseguridad smart cities UOC
  • Escucha de los datos que reportan los contadores inteligentes para deducir cuántos miembros hay en una familia y qué rutinas tienen. A partir de estos datos, se perpetra algún otro tipo de ataque (robo, secuestro…).
  • Análisis de las redes sociales para averiguar el perfil de una persona y poder acercarse sutilmente para que la persona acepte sin poner barreras de protección. A partir de ahí, pueden llevarse a cabo todo tipo de ataques de ingeniería social.

Tradicionalmente, los problemas de privacidad de la sociedad han sido menospreciados con el pretexto de que solo afectan a las personas que no actúan según la legalidad. Actualmente, con la visibilidad que tienen los problemas de privacidad en las redes sociales, la ciudadanía es más consciente del riesgo que conlleva que un agente o una entidad no autorizada monitorice o infiera cierta información personal de los datos que generamos en las redes. La conciencia ciudadana es de vital importancia para hacer que los sistemas impidan cada vez más la fuga de información personal. 

Es el momento de formar y tener profesionales especializados en ciberseguridad que sean capaces de desplegar servicios y aplicaciones que garanticen, por diseño, un cierto nivel de privacidad. El máster universitario de Ciberseguridad y Privacidad de la UOC ofrece la opción de estudiar en línea desde los ámbitos más técnicos de ciberseguridad y programación hasta la especialidad de gestión y auditoría de la seguridad.

Helena Rifà, es Directora del Máster Universitario en Ciberseguridad y Privacidad de la UOC.

La importància de la ciberseguretat a les smart cities

L’auge de les ciutats intel·ligents i la incorporació de tecnologia en la gestió urbana posen de manifest la rellevància de la ciberseguretat i la privadesa de la ciutadania. És imprescindible avançar cap a un model de ciutat intel·ligent amb mesures de seguretat informàtica per evitar atacs i disposar de professionals en ciberseguretat i privadesa.

En aquest escenari, el nou màster universitari de Ciberseguretat i Privadesa de la UOC és un curs en línia clau per formar professionals especialitzats en l’àmbit de la ciberseguretat en aquest món canviant.

Reptes de ciberseguretat a les ciutats intel·ligents (smart cities)

Actualment, un 55 % de la població mundial viu en zones urbanes. Segons un informe de les Nacions Unides, es preveu que aquesta xifra continuarà augmentant i que el 2050 arribarà a un 68 %. A més a més, la població envellirà cada vegada més i això complicarà les necessitats de mobilitat i de serveis d’atenció primària de les ciutats. Així mateix, les ciutats s’hauran d’adequar a les condicions del segle xxi: eficiència energètica, sostenibilitat, transport, connectivitat, qualitat de vida, medi ambient, democràcia participativa, etc.

Una de les vies per fer front a aquests reptes és disposar d’informació actualitzada i verídica del que passa a les ciutats, de manera que es puguin analitzar i predir situacions i actuar-hi amb la màxima fiabilitat possible. Això és el que anomenem ciutats intel·ligents (smart cities). Es tracta de ciutats basades en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per construir una infraestructura interconnectada que inclogui els serveis següents:

  • Serveis bàsics per a la ciutat (electricitat, aigua, gas, serveis mèdics, transport, gestió de residus, etc.).
  • Serveis de monitoratge (nivell de pol·lució, radiacions, lluminositat, contaminació acústica…).
  • Serveis de participació ciutadana (serveis d’atenció, fòrums, xarxes socials…) que permetin gestionar de manera eficient tots els serveis de la ciutat.
ciberseguridad UOC

L’auge de la tecnologia, i en concret el desplegament de la internet de les coses (IoT), fa viable aquesta concepció de ciutat hiperconnectada, amb dades massives (big data) i que mitjançant tecnologies com la intel·ligència artificial pugui donar respostes molt ràpides a la detecció i predicció d’incidències.

Tanmateix, el fet de tenir una ciutat hiperconnectada que recopili dades massives comporta problemes evidents de ciberseguretat i privadesa de la ciutadania. 

Així, la ciberseguretat informàtica s’ha convertit en una de les preocupacions principals per a qualsevol organització, d’una banda, pel creixement en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació  (TIC), i de l’altra, per l’augment de ciberatacs cada vegada més freqüents i complexos, amb programes maliciosos (malware), programari de segrest (ransomware), criptomineria furtiva (cryptojacking), etc. És el moment de tenir professionals responsables de planejar, coordinar i administrar els processos de seguretat informàtica en una organització que hagin estudiat un curs en línia de ciberseguretat i privadesa.

Quins són els problemes de ciberseguretat a les ciutats intel·ligents (smart cities)?

Els problemes de ciberseguretat sorgeixen perquè hi ha agents maliciosos que ataquen les xarxes, de manera que n’alteren els atributs o les dades mateixes i modifiquen, per tant, les respostes de la ciutat davant de certs esdeveniments. Aquests són alguns exemples d’atacs a la ciberseguretat:

  • Atacs de denegació de servei: eviten que la informació arribi a la destinació legítima i provoquen que les incidències (per exemple, retencions de trànsit) no es puguin gestionar.
  • Atacs de suplantació d’identitat: les dades de certs sensors o aparells es manipulen perquè semblin provinents d’altres fonts, cosa que provoca que l’anàlisi que es fa de la font d’una incidència o un problema sigui errònia.
  • Atacs d’injecció de dades: s’afegeixen dades noves a la ciutat que alteren l’anàlisi del que està passant.
  • Atacs en els sistemes de control d’accés: permeten que agents maliciosos puguin accedir a dades confidencials o, fins i tot, canviar certs processos o gestions de la ciutat.

Quins són els problemes de privadesa a les ciutats intel·ligents (smart cities)?

En una ciutat intel·ligent es recopilen moltes dades i, encara que totes les fonts puguin transmetre informació que ha estat anonimitzada, en posar-la en un context de dades massives interconnectades hi ha el perill que, si se’n fa una correlació, es pugui inferir informació personal que no es volia revelar.

Alguns exemples d’atacs a la privadesa són els següents:

ciberseguridad smart cities UOC
  • Escolta de les dades que reporten els comptadors intel·ligents per deduir quants membres hi ha en una família i quines rutines tenen. A partir d’aquestes dades, es perpetra algun altre tipus d’atac (robatori, segrest…).
  • Anàlisi de les xarxes socials per esbrinar el perfil d’una persona i poder-s’hi acostar subtilment perquè l’altre l’accepti sense posar barreres de protecció. A partir d’aquí, es poden dur a terme tota mena d’atacs d’enginyeria social.

Tradicionalment, els problemes de privadesa de la societat s’han menystingut amb el pretext que només afecten les persones que no actuen segons la legalitat. Actualment, amb la visibilitat que els problemes de privadesa tenen a les xarxes socials, la ciutadania és més conscient del risc que comporta que un agent o una entitat no autoritzada monitori o infereixi certa informació personal de les dades que generem a les xarxes. La consciència ciutadana és d’importància vital per fer que els sistemes impedeixin cada vegada més la fuga d’informació personal. 

És el moment de formar i tenir professionals especialitzats en ciberseguretat que siguin capaços de desplegar serveis i aplicacions que garanteixin, per disseny, un cert nivell de privadesa. El màster universitari de Ciberseguretat i Privadesa de la UOC ofereix l’opció d’estudiar en línia des dels àmbits més tècnics de ciberseguretat i programació fins a l’especialitat de gestió i auditoria de la seguretat.

Helena Rifà, és Directora del Màster universitari en Ciberseguretat i Privadesa de la UOC.

Comentar

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.