Las TIC en el Desarrollo Sostenible (I): de los ODM a los ODS

25 junio, 2018

(Trobareu la versió en català més avall)

En los últimos tiempos se habla de sostenibilidad en casi todos los ámbitos. La sostenibilidad se presenta así como una condición indiscutible, habitualmente ligada a los ámbitos ambientales y económicos. Pero ¿cuál es el alcance real de esta palabra tan usada?

Para entenderlo, retrocedamos unos años, hasta el año 2000. El comienzo del milenio fue un momento histórico, en el que la mirada global sobre la humanidad se impuso en muchos ámbitos, y lo que se vio no gustó nada. Se estaba muy lejos de conseguir que todas las personas tuvieran las mismas oportunidades de desarrollo y bienestar y en ese año las Naciones Unidas adoptaron los 8 Objetivos de Desarrollo del Milenio (ODM) para garantizar el desarrollo económico y social de la humanidad, con la meta puesta quince años más tarde.

En 2015, pese a los logros alcanzados por los ODM – como muestra el informe The Millennium Development Goals Report 2015 (ONU, 2015-1)- el horizonte marcado seguía estando lejos y las Naciones Unidas aprobaron la llamada Agenda 2030 (ONU, 2015-2) que tomó el relevo de los ODM.

La Agenda 2030 parte de los logros y del déficit en la implementación de los ODM y puede ser considerada una renovación ampliada de sus objetivos, un compromiso mundial para seguir luchando en la dirección de un desarrollo global sostenible. Sin embargo, es algo más que eso. La perspectiva que adopta es bastante más crítica y ajustada a la realidad, puesto que contempla, no tan solo las necesidades de los grupos más desfavorecidos, sino que también apunta a las responsabilidades que incumben a los más beneficiados. La Agenda 2030 recoge 17 objetivos generales de desarrollo sostenible (ODS) los cuales han de estimular y dirigir las iniciativas y las políticas que se llevan a cabo en el mundo a lo largo del periodo 2016-2030.

Los ODS se orientan hacia el desarrollo social, la protección medioambiental y el crecimiento económico y pueden resumirse en:

-Fin de la pobreza y el hambre.

-El acceso a servicios básicos (agua, saneamiento y energía sostenible).

-La educación inclusiva y el trabajo digno.

-La innovación e infraestructuras resilientes creando comunidades y ciudades

-La reducción de las desigualdades en el mundo, especialmente las de género.

-El cuidado del medio ambiente, combatiendo el cambio climático y protegiendo los océanos y ecosistemas.

-La creación de un ambiente de paz y desarrollo sostenible.

Las preocupaciones expresadas en ambos documentos, en forma de objetivos para un desarrollo humano justo, pacífico y sostenible, ya han sido recogidas en iniciativas como el informe The limits to growth, encargado por el Club de Roma (Meadows et al. 1972), la colección de ensayos Small is Beautiful: A Study of Economics as if People Mattered, publicada el año 1973 (Schumacher, 1973), la reunión internacional Cumbre de la Tierra, celebrada en Rio de Janeiro en 1992, la Carta de la Tierra, presentada el año 2000 (Earth Charter Initiative, 2000) y, más recientemente, la Declaración de Aichi-Nagoya sobre la educación para el desarrollo sostenible (UNESCO, 2014). En todos ellos, aunque desde perspectivas diversas, aparece la necesidad de revisar y, en último término, reconducir, los patrones del modelo de producción y consumo propiciado en los países industrializados.

La segunda parte de este artículo, que se publicará el próximo jueves, abordará el papel de las TIC en la Agenda 2030.

Referencias:

-Cortina, A. (2013). ¿Para qué sirve realmente la ética? Barcelona: Paidós.

-Earth Charter Initiative (2000). www.earthcharter.org/discover/the-earth-charter/.

-ONU (2000). United Nations Millennium Declaration. http://www.un.org/millennium/declaration/ares552e.pdf.

-ONU (2015-1). The Millennium Development Goals Report. http://www.un.org/millenniumgoals/2015_MDG_Report/pdf/MDG%202015%20rev%20(July %201).pdf.

-ONU (2015-2). Transforming our world: the 2030 Agenda for Sustainable Development. http://www.un.org/ga/search/view_doc.asp?symbol=A/RES/70/1&Lang=E.

-Schumacher, E. S. (1973). Small is Beautiful: A Study of Economics as if People Mattered. New York: Harper & Row.

M. Antonia Huertas es doctora en Matemáticas por la Universidad de Barcelona (UB). Licenciada en Matemáticas por la Universidad de Barcelona y en Humanidades por la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Es profesora de los Estudios de Informática, Multimedia y Telecomunicación de la UOC. Su trabajo de investigación se centra en Lógica y en e-Learning.

Montse Serra es doctora en Informática por la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), Ingeniera en Informática y Máster en Combinatoria y Comunicación Digital por la misma universidad. Es profesora de los Estudios de Informática, Multimedia y Telecomunicación de la UOC y directora del Máster Universitario de Seguridad de las TIC de la UOC. Pertenece al grupo de investigación INVENTA. Su trabajo de investigación se centra en el compromiso social de la tecnología.

Adriana Ornellas es doctora en Pedagogía por la Universidad de Barcelona. Es profesora de los Estudios de Psicología y Ciencias de la Educación de la UOC. Miembro del grupo de investigación consolidado Esbrina (Subjectivitats i Entorns Educatius Contemporanis) y del grupo de innovación docente Indaga’t de la Universidad de Barcelona. Investigadora vinculada al e-Learn Center de la UOC.

Les TIC en el Desenvolupament Sostenible (I): dels ODM als ODS

En els últims temps es parla de sostenibilitat en gairebé tots els àmbits. La sostenibilitat es presenta així com una condició indiscutible, habitualment lligada als àmbits ambientals i econòmics. Però, quin és l’abast real d’aquesta paraula tan usada?

Per entendre-ho, retrocedim uns anys, fins a l’any 2000. El començament del mil·lenni va ser un moment històric, en el qual la mirada global sobre la humanitat es va imposar en molts àmbits, i el que es va veure no va agradar gens. S’estava molt lluny d’aconseguir que totes les persones tinguessin les mateixes oportunitats de desenvolupament i benestar, i en aquell any les Nacions Unides van adoptar els 8 Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) per garantir el desenvolupament econòmic i social de la humanitat, amb la meta posada quinze anys més tard.

Al 2015, malgrat els assoliments aconseguits pels ODM – com a mostra l’informe The Millennium Development Goals Report 2015 (ONU, 2015-1)- l’horitzó marcat seguia estant lluny i les Nacions Unides van aprovar l’anomenada Agenda 2030 (ONU, 2015-2) que va prendre el relleu dels ODM.

L’Agenda 2030 parteix dels assoliments i del dèficit en la implementació dels ODM, i pot ser considerada una renovació ampliada dels seus objectius, un compromís mundial per seguir lluitant en a direcció d’un desenvolupament global sostenible. No obstant, és una mica més que això. La perspectiva que adopta és bastant més crítica i ajustada a la realitat ja que contempla, no tan sols les necessitats dels grups més desafavorits, sinó que també apunta a les responsabilitats que incumbeixen als més beneficiats. L’Agenda 2030 recull 17 objectius generals de desenvolupament sostenible (ODS) que han d’estimular i dirigir les iniciatives i les polítiques que es duen a terme al món al llarg del període 2016-2030.

Els ODS s’orienten cap al desenvolupament social, la protecció mediambiental i el creixement econòmic i poden resumir-se en:

-Fi de la pobresa i la fam.

-L’accés a serveis bàsics (aigua, sanejament i energia sostenible).

-L’educació inclusiva i el treball digne.

-La innovació i infraestructures resilients creant comunitats i ciutats.

-La reducció de les desigualtats al món, especialment les de gènere.

-La cura del medi ambient, combatent el canvi climàtic i protegint els oceans i ecosistemes.

-La creació d’un ambient de pau i de desenvolupament  sostenible.

Las preocupacions expressades en tots dos documents, en forma d’objectius per a un desenvolupament humà just, pacífic i sostenible, ja han estat recollides en iniciatives com l’informe The limits to growth, encarregat pel Club de Roma (Meadows et al. 1972), la col·lecció d’assajos Small is Beautiful: A Study of Economics as if People Mattered, publicada el   any 1973 (Schumacher, 1973), la reunió internacional Cim de la Terra, celebrada a Rio de Janeiro en 1992, la Carta de la Terra, presentada l’any 2000 (Earth Charter Initiative, 2000) i, més recentment, la Declaració d’Aichi-Nagoya sobre l’educació per al desenvolupament sostenible (UNESCO, 2014). En tots ells, encara que des de perspectives diverses, apareix la necessitat de revisar i, en últim terme, reconduir, els patrons del model de producció i consum propiciat als països industrialitzats.

La segona part d’aquest article, que es publicarà el proper dijous, abordarà el paper de les TIC a l’Agenda 2030.

Referències:

-Cortina, A. (2013). Per a què serveix realment l’ètica ? Barcelona: Paidós.

-Earth Charter Initiative (2000). www.earthcharter.org/discover/the-earth-charter/.

-ONU (2000). United Nations Millennium Declaration. http://www.un.org/millennium/declaration/ares552e.pdf.

-ONU (2015-1). The Millennium Development Goals Report. http://www.un.org/millenniumgoals/2015_mdg_report/pdf/mdg%202015%20rev%20(July %201).pdf.

-ONU (2015-2). Transforming our world: the 2030 Agenda for Sustainable Development. http://www.un.org/ga/search/view_doc.asp?symbol=a/res/70/1&Lang=I.

-Schumacher, I. S. (1973). Small is Beautiful: A Study of Economics as if People Mattered. New York: Harper & Row.

M. Antonia Huertas és doctora en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona (UB). Llicenciada en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona y en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). És professora dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC. El seu treball de recerca se centra en la Lògica y l’e-Learning.

Montse Serra és doctora en Informàtica per la Universitat Autònoma de Catalunya (UAB), Enginyera Superior en Informàtica i Màster en Combinatòria i Comunicació Digital per la mateixa universitat. És professora dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC i directora del Màster Universitari de Seguretat de les TIC de la UOC. Pertany al grup de recerca INVENTA. El seu treball de recerca se centra en el compromís social de la tecnologia.

Adriana Ornellas és doctora en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. És professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. Pertany al grup de recerca consolidat Esbrina (Subjectivitats i Entorns Educatius Contemporanis) i al grup d’innovació docent Indaga’t de la Universitat de Barcelona. Investigadora vinculada a l’e-Learn Center de la UOC.

(Visited 56 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentarios
Deja un comentario