Ciberfeminismo

29 junio, 2017

(Trobareu versió en català més avall)

El ciberfeminismo, usualmente asociado al activismo feminista en la red, ha caminado de la mano del desarrollo de Internet y el llamado ciberespacio, para generar nuevos espacios de participación y activismo feminista.

El término surge de la fusión de «ciberespacio» y «feminismo» y su aparición, en 1991, es de la mano de Sadie Plant, teórica inglesa, y, en 1992 del grupo de artistas y activistas australianas VNS Matrix. En su principal trabajo sobre el tema, Ceros + Unos, Plant argumenta cómo las mujeres han estado históricamente unidas a la tecnología y que el cero, la nada del código binario, siempre ha sido considerado el “0-tro”, lo femenino. VNS Matrix (leído como VeNuS Matrix) denuncia de manera provocativa los discursos de dominación sexualizantes que controlaban el espacio cibernético (Internet) recién creado y en expansión.

Las teorías feministas de la tecnología, que son un conglomerado de reflexiones sociales, filosóficas y políticas sobre la relación género-tecnología han estado influenciadas por las teorías feministas, y cada vez más por la reflexión sobre el sexismo y el androcentrismo, una vez desterrada la supuesta neutralidad de la ciencia, en las innovaciones tecnológicas del siglo XX y XXI. Durante la década de 1990 el ciberfeminismo se expande gracias al auge de las TIC (entonces llamadas “nuevas tecnologías”) y, sobre todo, del impulso de la conocida como tercera ola feminista, y especialmente de la filósofa Donna Haraway y su Manifiesto Cyborg, publicado en 1987, y donde esta autora propone una nueva identidad cyborg que superaría la identidad de género y que es considerada como origen del pensamiento ciberfeminista.

El cyborg (cybernetic organism) es una criatura fronteriza que ocupa un lugar desestabilizador en las grandes narrativas biológicas, tecnológicas y evolucionistas: “El cyborg es una suerte de identidad personal, posmoderna y colectiva que se ensambla y desensambla. Ésta es la identidad que las feministas deben descodificar”.

El ciberfeminismo, integrado en fenómenos más amplios y casi siempre interconectados, como el ciberactivismo, el Net Art y el hacktivismo, es parte de la historia pasada, de la situación presente y de la configuración futura de la red.

Cyber Girl by Fausto De Martini

Para quién le interese esta temática, recomendamos las siguientes autoras y ciberespacios:

Remedios Zafra. Escritora y profesora de Arte, Estudios de Género y Cultura Digital en la Universidad de Sevilla. Su trabajo ensayístico y de investigación se orienta al ciberfeminismo y el estudio crítico de la cultura contemporánea, la creación y las políticas de la identidad en las redes.

Donestech. Grupo que nace en Barcelona y que investiga en el ámbito de las mujeres y las nuevas tecnologías, especialmente la investigación y acción ciberfeminista, en el mundo latino y entornos activistas. Algunas autoras que trabajan en ciberfeminismo son: Nuria Vergés (profesora e investigadora del Departamento de Sociología de la Universitat de Barcelona), Eva Cruels (investigadora social y Máster en Políticas Públicas y Sociales, especializada en políticas de género y comunicación) y Alex Hache (socióloga y doctora en economía social y hacktivista).

Mujeres en red. Web española que ofrece noticias, artículos, documentos e informes del ámbito español e internacional. Dispone de agenda de eventos en el estado español y fomenta el trabajo en red y el uso de nuevas tecnologías como herramienta de participación activista.
 
M. Antonia Huertas es doctora en Matemáticas por la Universidad de Barcelona (UB). Licenciada en Matemáticas por la Universidad de Barcelona y en Humanidades por la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Es profesora de los Estudios de Informática, Multimedia y Telecomunicación de la UOC. Su trabajo de investigación se centra en Lógica y en e-Learning.
 

Ciberfeminisme

El ciberfeminisme, usualment associat a l’activisme feminista a la xarxa, ha caminat de la mà del desenvolupament d’Internet i l’anomenat ciberespai, per generar nous espais de participació i activisme feminista.

El terme sorgeix de la fusió de «ciberespai» i «feminisme» i la seva aparició, el 1991, és de la mà de Sadie Plant, teòrica anglesa, i, el 1992 del grup d’artistes i activistes australianes VNS Matrix. En el seu principal treball sobre el tema, Zeros + Uns, Plant argumenta com les dones han estat històricament unides a la tecnologia i que el zero, el no-res del codi binari, sempre ha estat considerat el «0-tro», el femení. VNS Matrix (llegit com Venus Matrix) denuncia de manera provocativa els discursos de dominació sexualizants que controlaven l’espai cibernètic (Internet) acabat de crear i en expansió.

Les teories feministes de la tecnologia, que són un conglomerat de reflexions socials, filosòfiques i polítiques sobre la relació gènere-tecnologia han estat influïdes per les teories feministes, i cada vegada més per la reflexió sobre el sexisme i l’androcentrisme, un cop bandejada la suposada neutralitat de la ciència, en les innovacions tecnològiques del segle XX i XXI. Durant la dècada de 1990 el ciberfeminisme s’expandeix gràcies a l’auge de les TIC (llavors anomenades «noves tecnologies») i, sobretot, de l’impuls de la coneguda com a tercera onada feminista, i especialment de la filòsofa Donna Haraway i el seu Manifest Cyborg publicat el 1987, i on aquesta autora proposa una nova identitat cyborg que superaria la identitat de gènere i que és considerada com l’origen del pensament ciberfeminista.

El cyborg (cybernetic organism) és una criatura fronterera que ocupa un lloc desestabilitzador en les grans narratives biològiques, tecnològiques i evolucionistes: «El cyborg és una mena d’identitat personal, postmoderna i col·lectiva que s’acobla i desencadella. Aquesta és la identitat que les feministes han de descodificar «.

El ciberfeminisme, integrat en fenòmens més amplis i gairebé sempre interconnectats, com el ciberactivisme, el Net Art i el hacktivisme, és part de la història passada, de la situació present i de la configuració futura de la xarxa.

Cyber Girl by Fausto De Martini

Per a qui li interessi aquesta temàtica, recomanem les autores i ciberespais següents:

Remedios Zafra. Escriptora i professora d’Art, Estudis de Gènere i Cultura Digital a la Universitat de Sevilla. El seu treball assagístic i d’investigació s’orienta al ciberfeminisme i l’estudi crític de la cultura contemporània, la creació i les polítiques de la identitat en les xarxes.

Donestech. Grup que neix a Barcelona i que investiga en l’àmbit de les dones i les noves tecnologies, especialment la recerca i l’acció ciberfeminista, en el món llatí i entorns activistes. Algunes autores que treballen en ciberfeminisme són: Núria Vergés (professora i investigadora del Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona), Eva Cruels (investigadora social i Màster en Polítiques Públiques i Socials, especialitzada en polítiques de gènere i comunicació) i Alex Hache (sociòloga i doctora en economia social i hacktivista).

Mujeres en red. Web espanyola que ofereix notícies, articles, documents i informes de l’àmbit espanyol i internacional. Disposa d’agenda d’esdeveniments a l’estat espanyol i fomenta el treball en xarxa i l’ús de noves tecnologies com a eina de participació activista.
 
M. Antonia Huertas és doctora en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona (UB). Llicenciada en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona y en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). És professora dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC. El seu treball de recerca se centra en la Lògica y l’e-Learning.

(Visited 106 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentarios
Joares Sinc20 junio, 2019 a las 7:55 am

Muito bom seu texto!! discordo de alguns pontos, mas no geral, eu gostei bastante!grande abraço!! parabéns!

Responder
Deja un comentario