El papel de la tecnología en el proceso de envejecimiento

18 diciembre, 2017

(Trobareu la versió en català més avall)

Siguiendo con los desayunos-networking que organiza el Centre Tecnològic de Catalunya y después del éxito del dedicado a «La robótica y las TIC en la ayuda de las personas mayores y con necesidades especiales», el pasado 29 de noviembre se organizó otra sesión en el MediaTIC (Barcelona) con el título: «El reto del envejecimiento: el papel de la tecnología«, un acto en el que se congregaron diferentes empresas y profesionales interesados en la manera en qué la tecnología podría mejorar el proceso de envejecimiento de las personas.

El acto consistió en una mesa redonda moderada por el Dr. Joan Guanyabens, director general de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS), en la que participaron como ponentes:

-Dra. Laura Fernández, responsable del Área Pacientes y Ciudadanos de la Fundació Salut i Envelliment UAB.

-Dr. Felip Miralles, director UT eHealth en EURECAT

-Dr. Marco Pugliese, Spain Managing Director en EIT Health

A menudo hacerse mayor supone empezar a tener problemas de salud, ser paciente. Sin embargo, esto no tiene por qué implicar tener una peor calidad de vida. En este reto, la tecnología juega un papel muy importante, que podría ser aún más relevante si su buen uso ayudara a las personas mayores a envejecer mejor.

Apoyándose en el libro The chair on the rocks: Manifesto against the aegism de Ashton Applewhite, Laura Fernández habló del proceso de envejecimiento en positivo y destacó que «puede ser reforzado mediante el uso de las tecnologías». Se trata de un proceso vital en el que debe participar el paciente quien, haciendo uso de la tecnología de forma segura, puede controlar y monitorizar su salud y, cuando sea necesario, comunicarse, digitalmente o no, con los profesionales y centros de salud. Este paciente no sólo participa del proceso, sino que toma el liderazgo. Hay que «empoderar al paciente» y ofrecerle las herramientas necesarias para que lo haga de forma segura y efectiva.

Felip Miralles destacó el rol de las tecnologías como medio o elemento facilitador de la calidad de vida de las personas cuando se hacen mayores. Sin embargo, de momento no todo son ventajas ya que, como recordaba Laura Fernández, experta en comunicación, generan lo que se llama «edatismo digital». Es decir, la inclusión o exclusión de las personas en grupos en función de su edad, género y uso de las nuevas formas de comunicación digital. Por ejemplo, las nuevas tecnologías y redes sociales digitales facilitan la creación de grupos entre jóvenes, mientras que excluyen a los más mayores, que no las usan por miedo y/o desconfianza, falta de seguridad en el trato de los datos confidenciales, etc. Así pues, se necesitan herramientas más útiles y fáciles de utilizar para todos.


También se trató el tema del cambio en la distribución poblacional de los países desarrollados, en concreto de Europa, que envejece de forma rápida y notable. Según datos presentados por Felip Miralles, la población mayor se duplicará de 87,5 millones (2010) a 152,6 (2060) en 50 años, hecho que plantea un nuevo reto: la sostenibilidad del sistema sanitario. Remarcaba Felip Miralles que el modelo que tenemos ya no es útil ni efectivo, ya que añade costes cada vez que es modificado, por lo que la transformación que precisa abarca muchos niveles: de negocio, organizacional, workflow, legal y ético. Este es un tema que preocupa a la Unión Europea (UE), tal como lo demuestran los proyectos de investigación financiados por ella y los esfuerzos invertidos en instituciones que promueven el envejecimiento saludable y el cambio de paradigma.

En lo que se refiere a proyectos y tecnologías para hacer frente al reto del envejecimiento, se nombraron unos cuantos. Entre ellos, el proyecto SAAPHO (Secure Active Aging: Participation and Health for the Old) de la Fundació Salut i Envelliment de la UAB (2014-2017), con la intención de desarrollar una plataforma TIC para las personas de edad avanzada de acuerdo a los tres ejes de la política de envejecimiento de la Organización Mundial de la Salud (OMS); o los proyectos europeos Horizon 2020 :“Health, demographic and wellbeing” (2014-2017) al que se han otorgado 2 billones de euros o “ICT for ageing well» (2018-2020) al que se dedicarán 70 millones de euros.

Por otro lado, sobre las tecnologías que pueden ayudar a un envejecimiento activo y saludable, Felip Miralles destacó: mHealth, weareables, sensores, IOT Biosensors, PDC diagnostics, Big Data Analytics, Artificial Intelligence, Virtual Reality, Robótica asistencial, Biotechnologies y Regenerative Therapies. E insistió en el hecho que todo esto debe permitir que la gente desarrolle su potencial de bienestar físico, social y mental durante el curso de su vida.

Finalmente, desde el punto de vista de la innovación se presentó el European Institute of Innovation and Technology (EIT), una institución creada por la UE en el momento de cambio de paradigma con la finalidad de promover la innovación y empoderar al ciudadano. Esta organización tiene diferentes ámbitos de conocimiento, que dan lugar a diferentes entidades: en lo que se refiere a la salud, el EIT Health. Explicaba el Dr. Marco Pugliese, que dirige la sede española, que los focos o ejes estratégicos de esta institución son: 1) promover la vida saludable, 2) ofrecer apoyo al envejecimiento activo y 3) mejorar la asistencia sanitaria. Se repitió con insistencia la necesidad del empoderamiento del paciente, el importante rol de la tecnología en el proceso de envejecimiento y la sostenibilidad del sistema sanitario.

Se trata, pues, de un foco de interés que promueve la investigación y la innovación de manera transversal y multidisciplinar, otorgando un papel relevante a la tecnología. En este vídeo (con fragmentos en catalán), una pequeña muestra de lo que se habló.

Àngels Rius Gavídia es Ingeniera en Informática por la UPC y Doctora en Sociedad de la Información y Conocimiento por la UOC. Ha ejercido como profesional en distintas empresas de servicios y ha sido profesora asociada durante 16 años en la UPC. Desde 2001 es profesora de los Estudios de Informática, Multimedia y Telecomunicación de la UOC y, desde 2004, Directora académica del Máster en Tecnologías.NET.

El paper de la tecnologia en el procés d’envelliment

Seguint amb els esmorzars-networking que organitza el Centre Tecnològic de Catalunya i després de l’èxit del dedicat a “La robòtica i les TIC en l’ajuda de les persones grans i amb necessitats especials”, el passat 29 de novembre se’n va organitzar un altre al MediaTIC (Barcelona) amb el títol: “El repte de l’envelliment: el paper de la tecnologia” en el qual s’hi van aplegar diferents empreses i professionals interessats en saber com la tecnologia podia millorar el procés d’envelliment de les persones.

L’acte va consistir en una taula rodona moderada pel Dr. Joan Guanyabens, director general de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS), en la qual van participar com a ponents:

-Dra. Laura Fernández, cap de l’Àrea Pacients i Ciutadans de la Fundació Salut i Envelliment UAB.

-Dr. Felip Miralles, director eHealth a EURECAT

-Dr. Marco Pugliese, Spain Managing Director a EIT Health

Sovint fer-se gran suposa començar a tenir problemes de salut, ser pacient. Tot i així, això no implica tenir pitjor qualitat de vida. En aquest repte la tecnologia hi juga un paper molt important, que encara podria esdevenir-ho més si, fent-ne un bon ús, s’aconsegueix que les persones envelleixin millor.
Citant el llibre The chair on the rocks: Manifesto against the aegism d’Ashton Applewhite, Laura Fernández va parlar del procés d’envelliment en positiu i va dir que «pot ser reforçat mitjançant l’ús de les tecnologies». És un procés vital en què ha de participar el pacient qui, fent ús de la tecnologia de forma segura, pot controlar i monitoritzar la seva salut i quan calgui, comunicar-se digitalment o no amb els professionals i centres de salut. Aquest pacient no només participa en el procés, sinó que en pren el lideratge. Diem que cal “empoderar el pacient” i oferir-li les eines necessàries perquè ho faci de forma segura i efectiva.

En Felip Miralles va destacar el rol de les tecnologies com a mitjà o element facilitador de la qualitat de vida de les persones quan es fan grans. Tot i així, de moment no tot són avantatges, ja que com recordava Laura Fernández, experta en comunicació, generen el que s’anomena “edatisme digital”. És a dir, la inclusió o exclusió de les persones en grups depenent de l’edat, gènere i ús que fan de les noves formes de comunicació digital. Per exemple, les noves tecnologies i xarxes socials digitals faciliten la creació de grups entre joves, mentre que n’exclouen els més grans, que no les fan servir per por i/o desconfiança, manca de seguretat en el tractament de dades confidencials, etc. Així doncs, calen eines més útils i fàcils de fer servir per a tothom.


També es va tractar el tema del canvi en la distribució poblacional dels països desenvolupats, en concret d’Europa, que envelleix de forma ràpida i notable. Segons dades presentades per en Felip Miralles, la població gran es duplicarà de 87,5 milions (2010) a 152,6 milions (2060) en 50 anys, fet que planteja un nou repte: la sostenibilitat del sistema sanitari. Deia en Felip Miralles que el model que tenim ja no és útil ni efectiu, ja que afegeix costos en ser modificat i, per tant, necessita una transformació a diversos nivells: de negoci, organitzacional, workflow, legal i ètic. Com que es un tema que preocupa a la Unió Europea (UE), s’hi està investigant, tal com ho demostren els projectes de recerca endegats i els esforços invertits en institucions que promouen l’envelliment saludable i el canvi de paradigma.

Quant a projectes i tecnologies per a fer front al repte de l’envelliment, se’n van anomenar uns quants. Entre ells, el projecte SAAPHO (Secure Active Aging: Participation and Health for the Old) de la Fundació Salut i Envelliment de la UAB (2014-2017) amb la intenció de desenvolupar una plataforma TIC per a les persones d’edat d’acord amb els tres eixos de la política d’envelliment de la Organizació Mundial de la Salut (OMS) o els projectes europeus Horizon 2020 :“Health, demographic and wellbeing” (2014-2017) al qual s’hi han atorgat 2 bilions d’euros o “ICT for ageing well» (2018-2020) al qual se li dedicaran 70 milions d’euros.

D’altra banda, pel que fa a tecnologies per a l’envelliment actiu i saludable en Felip Miralles va destacar: mHealth, weareables, sensors, IOT Biosensors, PDC diagnostics, Big Data Analytics, Artificial Intelligence, Virtual Reality, Robòtica asistencial, Biotechnologies and Regenerative Therapies. I va insistir en el fet que tot això ha de permetre que la gent desenvolupi el seu potencial de benestar físic, social i mental durant el curs de la seva vida.

Finalment, des del punt de vista de la innovació es va presentar l’European Institute of Innovation and Technology (EIT), una institució creada per la UE en el moment de canvi de paradigma amb la finalitat de promoure la innovació i empoderar el ciutadà. Aquesta organització considera diversos àmbits de coneixements, que donen lloc a diferents entitats: pel que fa a la salut, l’EIT-Health. Explicava el Dr. Marco Pugliese, qui en dirigeix la seu espanyola, que els focus o eixos estratègics d’aquesta institució són: 1) promoure la vida saludable, 2) oferir suport a l’envelliment actiu i 3) millorar l’assistència sanitària. I que moltes col·laboracions existents no serien possibles, a dia d’avui, si no fos per l’EIT-Health. En qualsevol cas, es repetia la necessitat de l’empoderament del pacient, l’important rol de la tecnologia en el procés d’envelliment i la sostenibilitat del sistema sanitari.

Estem, per tant, davant d’un focus d’interès que promou la recerca i la innovació de forma transversal i multidisciplinar, atorgant un paper rellevant a la tecnologia. En aquest vídeo, una petita mostra del que es va parlar.
https://www.youtube.com/watch?v=HTgVXFlyBsY

Àngels Rius Gavídia és Enginyera de Informàtica per la UPC i Doctora en Societat de la Informació i Coneixement per la UOC. Ha exercit com a professional en diferents empreses de serveis i ha estat professora associada durant 16 anys a la UPC. Des de 2001 és professora dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC i, des de 2004, Directora acadèmica del Màster en Tecnologies.NET.

(Visited 36 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Ingeniera en Informática por la UPC y Doctora en Sociedad de la Información y Conexión por la UOC. Ha ejercido como profesional en diferentes empresas de servicios. Desde 2001 es profesora titular de los Estudios de Informática, Multimedia y Telecomunicaciones de la UOC.
Comentarios
gabriela dazcenso29 marzo, 2018 a las 9:17 pm

PC, tablets y teléfonos
Los trabajadores pueden fichar desde la web con la computadora (trabajadores fijos o de oficina) o a través de la APP con el móvil (trabajadores con movilidad), ademas la app XmartClock tambien esta disponible para Tablets.
Descarga https://xmartclock.com/ en tu celular o tablet con sistema Android desde Google Play Store.

Responder
Deja un comentario