12 de mayo: Día Internacional de la mujer matemática

(Més avall trobareu la versió en català d’aquest contingut.)

Matemáticas,
mujeres y matemáticas, mujeres matemáticas, o mujeres inmersas en el universo matemático. Este es el lema del 12 mayo, 132º día del año en el calendario Gregoriano y aniversario de Maryam Mirzajani, nacida en 1977 en Teherán y Medalla Fields en 2014.

La Historia «en mayúsculas» de las matemáticas, hasta hace poco era una historia de hombres blancos y occidentales. Sin embargo, a lo largo de la historia «en minúsculas», antes y después de la Ilustración, contexto y tradición han marcado los intereses y las miradas de las mujeres sobre las cosas que pasan, sobre las cosas que nos pasan. Pendientes de caminos polvorientos por donde transportaban la leña, mosaicos y decoraciones geométricas, cenefas y bolillos, la cocina y el cuidado de las criaturas, administración doméstica y optimización han configurado el sustrato matemático de tantas y tantas mujeres que han hecho aportaciones singulares en el cálculo infinitesimal, en la geometría, en el álgebra, en las ecuaciones en derivadas parciales y en la computación.

Muchas han sido las mujeres que han contribuido de manera brillante al desarrollo de las matemáticas. Las primeras de quien tenemos constancia son de la época clásica, Téano (s. VI aC, Grecia) con el número de oro y Hipatia (314-415 dC, Alejandría) con las cónicas, que más adelante permitieron explicar el movimiento de los planetas, y las ecuaciones diofánticas. En la Edad Media, las mujeres que vivían en los monasterios eran las pocas que tenían un cierto grado de libertad intelectual, tenían acceso a libros de matemáticas y, por supuesto, hicieron descubrimientos muy valiosos.

Ya en la Ilustración, la educación tradicional de las mujeres, incluso las de cierta posición social, no solía contemplar las matemáticas, lo que da especial relevancia a las pocas que, a pesar de las dificultades y obstáculos, entraron a la historia de las matemáticas. Entre ellas, Émile de Breteuil, marquesa de Châtelet (1706-1749, Francia) fue una de las grandes matemáticas de quien tenemos claras referencias. Traductora de Newton, fue divulgadora del cálculo diferencial e integral en la Europa continental. En Italia, en los siglos XVII y XVIII hubo un resurgimiento de las mujeres en la ciencia, entre otros, y quizás la más famosa, es María Gaetana Agnesi (1718-1799), con trabajos fundamentales en geometría analítica y en cálculo diferencial e integral, en construcción en ese momento. Nacida en Alemania pero residente en Inglaterra, Carolina Hersel (1750-1848), más conocida por sus trabajos de astronomía (descubrió ocho comillas), tenía muchos conocimientos de geometría y algoritmos que aprendió ella sola y aplicó a sus estudios. Y a finales de este periodo, cabe mencionar Sophie Germain (1776-1831, Paris) que fue, como otras contemporáneas, excluida de la formación académica y del discurso científico de las sociedades y Academias, pero aún así hizo notables descubrimientos en teoría de números.

En el s. XIX, caracterizado por la mayor restricción de las mujeres en el ámbito familiar y por la institucionalización de la actividad científica, desarrollada en las universidades, Mary Somerville (1780-1872, Escocia), gran divulgadora de las matemáticas y la ciencia, trabajó en lo que puede considerarse el antecedente de la fotografía, además de ser la mentora de Ada Lovelace. Augusta Ada (Byron), condesa de Lovelace (1815 a 1852, Londres) tenía una salud precaria y un gran talento para las matemáticas. Escribió lo que se considera el primer programa informático de la historia, en las notas que añadió a la traducción de un artículo de Menabrea sobre las ideas de Chales Babbage, a quien Ada conoció a los 17 años y con quien colaboró en el proyecto de diseño y construcción de la primera computadora, la Máquina Analítica. En Rusia, Sofía-Sonia Kovalesvskaya (1850-1891, Moscú) ya desde los 13 años mostró aptitud para el álgebra, lo que no gustó a su padre, que intentó frenar los estudios de su hija. Pero Sofía, cuando los demás dormían siguió estudiando en los libros de su hermano; y con el tiempo y su tenacidad escribió textos importantes sobre la teoría en ecuaciones en derivadas parciales. A caballo entre los siglos XIX y XX encontramos a Emmy Noether (1882-1935, Alemania), que tuvo la suerte de ser hija de un profesor de matemáticas de la universidad de Erlangen y pudo asistir, de forma extraordinaria, a las clases de la universidad donde era la única estudiante mujer entre 984 hombres. Tiene importantes trabajos en Álgebra, los más conocidos inspirados en los frisos de la Alhambra.

Ya en pleno s. XX resultan especialmente destacables las importantes aportaciones que las mujeres han hecho en la historia de la computación y los ordenadores, aunque estuvieron olvidadas durante mucho tiempo. Entre las más conocidas, destacamos algunas. Las seis programadoras del ordenador ENIAC, uno de los primeros ordenadores de propósito general, Kay McNulty, Betty Jennings, Betty Snyder, Marlyn Wescoff, Fran Bilas y Ruth Lichterman, las cuales fueron las encargadas de la tarea increíblemente compleja de escribir realmente un programa. Evelyn Boyd Granville (1924, USA), doctorada en matemáticas por Yale en 1949 y primera mujer afroamericana en obtener el título de una escuela estadounidense, trabajó como programadora en proyectos del programa espacial Apollo. Y Grace Hopper (1906-1992, USA), que se doctoró en matemáticas en la universidad de Yale y creó el lenguaje COBOL, entre otras aportaciones importantes a la informática.

Desde mediados del siglo XX, las mujeres han tenido un acceso más normalizado a los estudios de matemáticas, aunque no fue hasta 2014 que una mujer recibió la Medalla Fields, premio equivalente al Nobel de matemáticas. Steven Kerckhoff, profesor de matemáticas en Standford y uno de los colaboradores de Maryam Mirzajani, dice que lo que la hacía tan especial es la originalidad con que reunía piezas muy diferentes. Mizarkhani, igual y diferente de sus predecesoras, pero también de biólogas, escritoras, pintoras y directoras de cine, comparte con todas ellas una manera de ponerse, una mirada profunda, una paciencia infinita. Y, por supuesto, mucha imaginación. Imaginación es la que necesitamos para caminar hacia una estructura social que permita evidenciar que el espíritu, como las matemáticas, no tiene sexo. Y la excelencia, tampoco.

¡Feliz día a todas las mujeres matemáticas!

12 de maig: Dia Internacional de la dona matemàtica

Matemàtiques,

dones i matemàtiques, dones matemàtiques, o dones immerses en l’univers matemàtic. Aquest és el lema del 12 maig, 132è dia de l’any en el calendari Gregorià i aniversari de Maryam Mirzakhani, nascuda el 1977 a Teheran i Medalla Fields el 2014.

La Història «amb majúscules» de les matemàtiques, fins fa poc era una història d’homes blancs i occidentals. No obstant això, al llarg de la història “amb minúscules”, abans i després de la Il·lustració, context i tradició han marcat els interessos i les mirades de les dones sobre les coses que passen, sobre les coses que ens passen. Pendents de camins polsosos per on transportaven la llenya, mosaics i decoracions geomètriques, sanefes, puntes de coixí i boixets, la cuina i la cura de les criatures, administració domèstica i optimització han configurat el substrat matemàtic de tantes i tantes dones que han fet aportacions singulars en el càlcul infinitesimal, en la geometria, en l’àlgebra, en les equacions en derivades parcials i en la computació.

Moltes han estat les dones que han contribuït de manera brillant al desenvolupament de les matemàtiques. Les primeres de qui en tenim constància són a l’època clàssica, Teà (s. VI a.C., Grècia) amb el nombre d’or i Hipatia (314-415 d.C., Alexandria) amb les còniques, que més endavant van permetre explicar el moviment dels planetes, i les equacions diofàntiques.  A l’Edat Mitjana, les dones que vivien en els monestirs eren les poques que tenien un cert grau de llibertat intel·lectual, tenien accés a llibres de matemàtiques i, de ben segur, van fer descobriments molt valuosos.

Ja a la Il·lustració, l’educació tradicional de les dones, inclús les de certa posició social, no solia contemplar les matemàtiques, fet que dona especial rellevància a les poques que, a pesar de les dificultats i obstacles, van entrar a la història de les matemàtiques. Entre elles, Émile de Breteuil, marquesa de Châtelet (1706-1749, França) va ser una de les grans matemàtiques de qui tenim clares referències. Traductora de Newton, va ser  divulgadora del càlcul diferencial i integral en l’Europa continental. A Itàlia, als segles XVII i XVIII va haver un ressorgiment de les dones en la ciència, entre d’altres, i potser la més famosa, és María Gaetana Agnesi (1718-1799), amb treballs fonamentals en geometria analítica i en càlcul diferencial i integral, en construcció en aquell moment. Nascuda a alemanya però resident a Anglaterra,  Carolina Hersel (1750-1848), més coneguda pels seus treballs d’astronomia (va descobrir vuit cometes), tenia molts coneixements de geometria i logaritmes que va aprendre ella sola i va aplicar als seus estudis. I a finals d’aquest període, cal esmentar Sophie Germain (1776-1831, Paris) que va ser, com altres contemporànies, exclosa de la formació acadèmica i del discurs científic de les societats i Acadèmies, però tot i així va fer notables descobriments en teoria de nombres.

En el s. XIX, caracteritzat per la major restricció de les dones a l’àmbit familiar i per la institucionalització de l’activitat científica, desenvolupada a les universitats, Mary Somerville (1780-1872, Escòcia), gran divulgadora de les matemàtiques i la ciència, va treballar en el que es pot considerar l’antecedent de la fotografia, a més de ser la mentora d’Ada Lovelace. Augusta Ada (Byron), comptessa de Lovelace (1815-1852, Londres) tenia una salut precària i un gran talent per les matemàtiques. Va escriure el que es considera el primer programa informàtic de la història, en les notes que va afegir a la traducció d’un article de Menabrea sobre les idees de Chales Babbage, a qui Ada va conèixer als 17 anys i amb qui va col·laborar en el projecte de disseny i construcció de la primera computadora, la Màquina Analítica. A Rússia, Sofía-Sonia Kovalesvskaya (1850-1891, Moscou) ja des dels 13 anys va mostrar aptitud per l’àlgebra, cosa que no va agradar al seu pare, que va intentar frenar els estudis de la seva filla. Però Sofia, quan els altres dormien va seguir estudiant en els llibres del seu germà; i amb el temps i la seva tenacitat va escriure textos importants sobre la teoria en equacions en derivades parcials. A cavall entre els segles XIX i XX trobem a Emmy Noether (1882-1935, Alemanya), que va tenir la sort de ser filla d’un professor de matemàtiques de la universitat de Erlangen i va poder assistir, de forma extraordinària, a les classes de la universitat on era la única estudiant dona entre 984 homes. Té importants treballs en Àlgebra, els més coneguts inspirats en els frisos de l’Alhambra.

Ja en ple s. XX resulten especialment remarcables les importants aportacions que les dones han fet a la historia de la computació i els ordinadors, tot i que van estar oblidades durant molt de temps. Entre les més conegudes, en destaquem algunes. Les sis programadores de l’ordinador ENIAC, un dels primers ordinadors de propòsit general, Kay McNulty, Betty Jennings, Betty Snyder, Marlyn Wescoff, Fran Bilas i Ruth Lichterman, les quals van ser les encarregades de la tasca increïblement complexa d’escriure realment un programa. Evelyn Boyd Granville (1924, USA), doctorada en matemàtiques per Yale el 1949 i primera dona afroamericana a obtenir el títol d’una escola nord-americana, va treballar com a programadora en projectes del programa espacial Apollo. I Grace Hopper (1906-1992, USA), que es va doctorar en matemàtiques a la universitat de Yale i va crear el llenguatge COBOL, entre d’altres aportacions importants a la informàtica.

 

Des de mitjans del segle XX, les dones han tingut un accés més normalitzat als estudis de matemàtiques, tot i que no va ser fins el 2014 que una dona va rebre la Medalla Fields, premi equivalent al Nobel de matemàtiques. Steven Kerckhoff, professor de matemàtiques a Standford i un dels col·laboradors de Maryam Mirzakhani, diu que allò que la feia tan especial és l’originalitat amb què reuneix peces molt  diferents. Mizarkhani, igual i diferent de les seves predecessores, però també de biòlogues, escriptores, pintores i directores de cinema, comparteix amb totes elles una manera de posar-s’hi, una mirada profunda, una paciència infinita. I, és clar, molta imaginació. Imaginació és la que ens cal per caminar cap a una estructura social que permeti evidenciar que l’esperit, com les matemàtiques, no té sexe. I l’excel·lència, tampoc.

Feliç dia a totes les dones matemàtiques!