Información digital contra desastres: dos ejemplos

8 enero, 2018

(Trobareu la versió en català més avall)

En las últimas décadas, el número de desastres en todo el mundo y sus impactos humanos y materiales han ido aumentado, con una cierta tendencia, muy reciente, a estabilizarse en los últimos años, según datos recogidos por el Center for Research on the Epidemiology of Disasters (Institut of Health and Society, Universidad Católica de Lovaina). Factores como, por ejemplo, una creciente presión humana sobre el medio ambiente y la complejidad de muchos sistemas tecnológicos han contribuido a su aumento. Pero, por otro lado, la aplicación creciente de las tecnologías y sistemas de información a su prevención y monitorización, así como a la respuesta a estos acontecimientos, ha contribuido a evitarlos y, si se tercia, a combatirlos. En este sentido, apuntaremos brevemente dos aplicaciones tecnológicas, una de ellas en el ámbito de la prevención y estudio, y otra en aquello que concierne a la respuesta.

Así, la base de datos EM-DAT International Disaster Database, del Center for Research on the Epidemiology of Disasters (Institut of Health and Society, Universidad Católica de Lovaina), almacena información sobre desastres en todo el mundo desde 1900 hasta la actualidad, con voluntad de recoger exhaustivamente todos aquellos acontecimientos que cumplan unos requisitos mínimos en cuanto a importancia. Ha ido acumulando registros referentes a unos 14.000 desastres naturales en todo el planeta y unos 8.400 desastres tecnológicos. Las tipologías de acontecimientos son bastante diversas: terremotos, erupciones volcánicas, inundaciones, temperaturas extremas, sequías, incendios, epidemias, plagas de insectos, impactos de meteoritos, atentados terroristas, escapes de sustancias tóxicas, etc. La base de datos dispone de diferentes facilidades de recuperación de datos y de presentación visual, por tipologías, ámbitos geográficos y períodos cronológicos, siendo una herramienta potente, por ejemplo, para facilitar la formulación de políticas de planificación y prevención de riesgos en un determinado territorio. La aplicación es de libre acceso para profesionales e investigadores sin ánimo de lucro y agradece el feedback de los usuarios. Si consultáis el informe anual más reciente que han publicado a partir de los datos que recogen, Annual Disaster Statistical Review 2016, podréis haceros una idea de las tendencias.

Por otro lado, hay un caso muy reciente de plataforma digital creada espontáneamente como respuesta a una crisis, se trata de #Verificado19S, levantada con el objetivo de verificar y organizar la información para hacer más eficiente la respuesta ciudadana al seísmo de México del pasado 19 de septiembre. Una potente red de voluntarios individuales y organizaciones de la sociedad civil, con el apoyo de empresas, creó este lugar web para canalizar la información que surgía en la red sobre las consecuencias del terremoto. El conocimiento y el trabajo de activistas sociales, programadores informáticos y periodistas se combinó para dar lugar a esta plataforma. Su output principal es un mapa de crisis en tiempo real con información contrastada y verificada, que incluye informaciones sobre: daños, centros de provisiones, centros de acogida, puntos de acceso de internet libre, etc. Asimismo, integraban información proveniente de otras plataformas. De forma que éste sobrevino el mapa de referencia para la gestión de la crisis, a pesar de no haber sido elaborado por instancias oficiales.

Estos son dos ejemplos de cómo las aplicaciones digitales pueden ayudar en todas las fases del ciclo de un desastre: prevención y preparación, respuesta, recuperación y reconstrucción, análisis y aprendizaje. Ambos casos muestran algunas tendencias crecientes en la aplicación de las tecnologías digitales en la gestión de desastres. Así, nacen de instituciones académicas o de plataformas creadas adhoc por la sociedad civil, que complementan el trabajo de las instituciones oficialmente encargadas de la gestión de desastres. Y remarcan la importancia de la intervención humana para clasificar, contrastar y verificar la información para que esta resulte de utilidad. Ejemplos, por lo tanto, de aplicaciones de tecnologías y contenidos digitales al servicio de las personas.

Josep Cobarsí es ingeniero de Telecomunicación por la Universitat Politècnica de Catalunya y doctor en Organización de Empresas por la Universitat de Girona. Actualmente, es profesor de sistemas de información y de gestión del conocimiento en la Universitat Oberta de Catalunya.

Informació digital contra desastres: dos exemples

En les darreres dècades, el nombre de desastres arreu del món i els seus impactes humans i materials  han anat augmentat, amb una certa tendència a estabilitzar-se molt recent en els darrers anys, segons dades recollides pel Center for Research on the Epidemiology of Disasters (Institut of Health and Society, Universitat Catòlica de Lovaina). Factors com ara una creixent pressió humana sobre el medi ambient, i la complexitat de molts sistemes tecnològics han contribuït al seu augment. Però d’altra banda, l’aplicació creixent de les tecnologies i sistemes d’informació a la seva prevenció i monitorització, així com a la resposta a aquests esdeveniments, ha contribuït a evitar-los i si s’escau a combatre’ls. En aquest sentit, apuntarem breument dues aplicacions tecnològiques, una d’elles en l’àmbit de la prevenció i estudi, i una altra en allò que concerneix a la resposta.

Així, la base de dades EM-DAT International Disaster Database, del Center for Research on the Epidemiology of Disasters (Institut of Health and Society, Universitat Catòlica de Lovaina) emmagatzema informació sobre desastres arreu del món des de 1900 a l’actualitat, amb voluntat de recollir exhaustivament tots aquells esdeveniments que acompleixin uns requisits mínims pel que fa a importància. Ha anat acumulant registres referents a uns 14.000 desastres naturals arreu del planeta i uns 8.400 desastres tecnològics. Les tipologies d’esdeveniments són prou diverses: terratrèmols, erupcions volcàniques, inundacions, temperatures extremes, sequeres, incendis, epidèmies, plagues d’insectes, impactes de meteorits, atemptats terroristes, fuites de substàncies tòxiques, etc. La base de dades disposa de variades facilitats de recuperació de dades i de presentació visual, per tipologies, àmbits geogràfics i períodes cronològics, essent una eina potent, per exemple, per a facilitar la formulació de polítiques de planificació i prevenció de riscos en un determinat territori. L’aplicació és de lliure accés per a professionals i investigadors sense ànim de lucre, i agraeix el feedback dels usuaris. Podeu consultar l’informe anual més recent que han publicat a partir de les dades que recullen, Annual Disaster Statistical Review 2016, per a fer-vos una idea de les tendències.

D’altra banda, hi ha un cas molt recent de plataforma digital creada espontàniament com a resposta a una crisi, es tracta de #Verificado19S, aixecada amb l’objectiu de verificar i organitzar la informació per a fer més eficient la resposta ciutadana al sisme de Mèxic del passat 19 de setembre. Una potent xarxa de voluntaris individuals i organitzacions de la societat civil, amb el suport d’empreses, va crear aquest lloc web per tal de canalitzar la informació que sorgia a la xarxa sobre les conseqüències del terratrèmol. El coneixement i el treball d’activistes socials, programadors informàtics i periodistes es va combinar per donar lloc a aquesta plataforma. El seu principal output és un mapa de crisi en temps real amb informació contrastada i verificada, que inclou informacions sobre: danys, centres de provisions, centres d’acollida, punts d’accés d’internet lliure, etc. Així mateix, integraven informació provinent d’altres plataformes. De manera que aquest va esdevenir el mapa de referència per a la gestió de la crisi, tot i no haver estat elaborat per instàncies oficials.

Aquests són dos exemples de com els aplicatius digitals poden ajudar en totes les fases del cicle d’un desastre: prevenció i preparació, resposta, recuperació i reconstrucció, anàlisi i aprenentatge. Ambdós casos mostren algunes tendències creixents en l’aplicació de les tecnologies digitals en la gestió de desastres. Així, neixen d’institucions acadèmiques o de plataformes creades adhoc per la societat civil, que complementen el treball de les institucions oficialment encarregades de la gestió de desastres. I remarquen la importància de la intervenció humana per a classificar, contrastar i verificar la informació per tal que aquesta resulti d’utilitat. Exemples, per tant, d’aplicacions de tecnologies i continguts digitals al servei de les persones.

Josep Cobarsí és enginyer de Telecomunicació per la Universitat Politècnica de Catalunya i doctor en Organització d’Empreses per la Universitat de Girona. Actualment, és professor de sistemes d’informació i de gestió del coneixement a la Universitat Oberta de Catalunya.

(Visited 20 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentarios
Deja un comentario